Les meves paraules són com les estrelles, mai no s'extingeixen. Cada part d'aquesta terra és sagrada per al meu poble, cada agulla brillant dels avets, cada plata de sorra, cada boira en el bosc fosc, cada clariana del bosc, cada insecte brunzaire, és sagrat per al pensar i el sentir del meu poble. La saba que puja pels arbres duu el record del Pell-roja.

Els morts dels blancs obliden la terra on van néixer quan desapareixen per anar a vagar a les estrelles. Els nostres morts mai no obliden aquesta meravellosa terra, ja que és la mare del Pell-roja. Nosaltres som una part de la Terra i ella és una part de nosaltres.

Déu estima el vostre poble i ha abandonat els seus fills rojos. Ell ha enviat màquines per ajudar l'home blanc en el seu treball i construeix per a ell grans pobles. Ell fa que la vostra gent sigui cada cop més poderosa, dia rera dia. Aviat envaireu la terra, com rius que es desborden des de gorges muntanyenques a causa d'una pluja inesperada.